Mor Joan Rigol, expresident del Parlament i d'Unió Democràtica de Catalunya

L'expresident del Parlament Joan Rigol ha mort als 81 anys, segons ha avançat La Vanguardia aquest dimarts.

Nascut a Torrelles de Llobregat el 1943, es va afiliar a Unió Democràtica de Catalunya l'any 1976 i va presidir el partit durant 13 anys (1987-2000). Format en Teologia i Filosofia, va ser diputat del Parlament de Catalunya durant dues legislatures (1988-1995), i va presidir la cambra catalana entre el 1999 i el 2003.

Llarga presència a les institucions

Rigol va ser dels primers diputats electes al Congrés dels Diputats, després de les primeres eleccions generals, l'any 1979. Un any més tard, però, el democristià va deixar la cambra per servir com a conseller de Treball del primer mandat de Jordi Pujol, entre el 1980 i el 1984. 

En la següent legislatura va passar a ocupar-se de la cartera de Cultura, encara que només durant un any, un període en el qual va impulsar un pacte cultural amb el conjunt de forces polítiques.

Quan Convergència i Unió va decidir desfer la coalició el 2015, Rigol va abandonar la militància d'UDC i es va integrar, juntament amb altres exmilitants independentistes, a Demòcrates de Catalunya. El 2015 va tancar simbòlicament la llista electoral de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament.

Durant aquells anys, el polític i teòleg també va presidir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que demanava celebrar una consulta sobre el futur polític de Catalunya i des del qual es van organitzar associacions civils per tirar endavant primer el 9N i més endavant l'1-O. El 2019 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Rigol també és reconegut per la seva trajectòria acadèmica. Era doctor en Filosofia i Teologia i màster a ESADE.

La seva vocació humanista el va dur a ser membre de diverses entitats socioculturals, des de la Fundació Olof Palme a l'Institut d'Humanitats, la Fundació Joan Maragall o Òmnium Cultural. Aquesta última, en una piulada a X (abans Twitter), ha recordat que, amb el "lideratge" de Rigol, Catalunya "va articular la taula pel dret a decidir per fer avançar els grans consensos del país".

En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio" l'octubre passat, l'expresident del Parlament va reivindicar la "bona educació" en la política i va reflexionar sobre la vida i la mort, assegurant que moriria "preocupat" per la política de Catalunya:

Primeres reaccions polítiques

L'actual secretari general d'Units per Avançar, formació hereva d'UDC, Ramon Espadaler, ha estat dels primers a expressar el seu condol a la família i amics de Rigol:

Ens ha deixat Joan Rigol i Roig, polític catalanista i democristià de llarga trajectòria política. Milità a Unió Democràtica de Catalunya fins el 2015 i, entre altres responsabilitats, presidí el @parlamentcat (1999 als 2003). El meu condol a la seva esposa,familiars i amics. ACS pic.twitter.com/WIQ4aezrEJ

— Ramon Espadaler (@Ramon_Espadaler) May 7, 2024

El també exmembre d'Unió i membre de Demòcrates a les files de Junts, Antoni Castellà, ha qualificat Rigol de "referent del catalanisme, però sobretot bona persona".

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha lamentat la pèrdua d'un "gran defensor de Catalunya, de les institucions i constructor de punts de trobada entre diferents". En un comunicat oficial, l'actual presidenta del Parlament, Anna Erra, ha destacat la seva "defensa de la centralitat institucional" de la cambra.

Qui va substituir Rigol a la presidència del Parlament, Ernest Benach, ha explicat que s'entenien i s'apreciaven tot i que eren de cultures polítiques i generacions diferents: "Mestre i referent!", ha afegit a través d'X. La també expresidenta de la cambra Núria de Gispert l'ha descrit com un dels seus "mestres polítics" i ha remarcat que "sempre defensava la concòrdia i la possibilitat d'entendre's".