Hofmannsthal i Strauss van mirar enrere sense ira, allunyats de la violència de "Salomé" i d'"Elektra" per centrar-se en la Viena del segle XVIII. "El cavaller de la rosa" és una comèdia burgesa de regust nostàlgic, revestida amb suggerent neoclassicisme i amb un protagonista d'excepció: el pas del temps, personificat en la Mariscala.
El 1909, Strauss estrenava l'òpera que tanca el cicle de la sang. I ho feia amb un hàbil llibret d'Hugo von Hofmannsthal sobre la tragèdia homònima de Sòfocles. Una òpera bàrbara, violenta i salvatge, i que prefigura la gran barbàrie europea de les dues guerres mundials.
Encetem un nou cicle, en aquesta temporada d'aniversaris rodons. I el centrem en Richard Strauss (1864-1949). El primer programa repassarà l'influx wagnerià en les dues primeres òperes del compositor bavarès, "Guntram" i "Feuersnot".
La culminació del treball de Puccini per a l'escena musical en una obra pòstuma, acabada per Franco Alfano i que posa damunt de l'escenari dues figures femenines contrastades: la cruel princesa Turandot i la innocent Liù, a qui Puccini va destinar els últims compassos de la partitura.
Com a bon verista, Puccini sempre va saber teixir i enfilar retrats precisos d'ambients, situacions i espais. En aquest cas, el Japó finisecular per a una òpera estrenada el 1904 i que va ser un fracàs estrepitós. Paradoxalment, avui és l'obra més representada de Puccini i una de les deu més habituals en les programacions d'arreu del món.
La quadratura del cercle: una òpera ambientada el 1800 i estrenada el 1900. "Tosca" és un dels drames més sagnants de la història de l'òpera. Puccini esculpeix amb precisió artesana el retrat d'uns personatges abocats a la tragèdia des dels inicis de l'obra, que adapta l'original teatral de Victorien Sardou.
Algú va dir que, després de "La Bohème" (1897), Puccini no va fer més que reescriure la mateixa òpera. La malèvola apreciació no ha d'impedir veure en la quarta òpera del músic toscà l'apoteosi del melodrama postromàntic, amb textures que van del verisme a l'impressionisme.
Després d'Auber i de Massenet, Puccini va ser el tercer compositor en adaptar la novel·la d'Abbé Prévost "Manon Lescaut". Estrenada a Torí el 1893, va ser un gran èxit. I l'arrencada de la galeria d'heroïnes que marcaran l'itinerari personal del compositor italià.
Tot i no haver cantat mai juntes, l'admiració que es professaven Maria Callas i Victòria dels Àngels era pública i notòria. En el que sí que van coincidir és en part del repertori i avui el repassem. I no sempre les comparacions són odioses.
La gran soprano grecoamericana va entrar en un declivi vocal a principis del 1960 i la seva vida privada va ser centre d'atenció de la premsa rosa. En reprendre la carrera artística, es va constatar allò d'"Addio del passato" fins a un final tràgic.
La de Maria Callas va ser una vida que es podria definir amb les paraules de Tosca a la cèlebre ària del segon acte de l'òpera pucciniana: "He viscut d'art, he viscut d'amor." L'esplendor de la carrera, als anys cinquanta del segle XX, és l'eix conductor del segon dels sis programes dedicats a la soprano grecoamericana, de la qual enguany celebrem el centenari del naixement.
La de Maria Callas va ser una vida que es podria definir amb les paraules de Tosca a la cèlebre ària del segon acte de l'òpera pucciniana: "He viscut d'art, he viscut d'amor." L'esplendor de la carrera, als anys cinquanta del segle XX, és l'eix conductor del segon dels sis programes dedicats a la soprano grecoamericana, de la qual enguany celebrem el centenari del naixement.
Al llarg de la seva llarga carrera, Victòria dels Àngels va abordar un repertori eclèctic als escenaris d'òpera i sales de concert. El programa que us presentem ofereix gravacions poc prodigades de la soprano catalana amb autors rarament interpretats per ella.
Durant molts anys, Victòria dels Àngels va ser l'única intèrpret de l'estat espanyol que va actuar al Festival de Bayreuth. En aquest programa ens fixem en les interpretacions de la soprano barcelonina al servei de les òperes de Wagner, Flotow i Mozart.
La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest quart programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la seva trajectòria com a intèrpret d'òpera francesa (Gounod, Massenet, Bizet i Debussy).
La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest tercer programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la seva trajectòria com a intèrpret d'òpera italiana (Rossini, Verdi, Puccini i Boito).