Memento #293. Al llarg de la història del cinema, l'homosexualitat femenina s'ha vist envoltada d'estereotips no sempre ajustats a la realitat, filtrats massa sovint per la mirada masculina, que han posat més l'accent en l'aspecte purament sexual i no tant en els sentiments. L'actriu Vanessa Segura, que aquests dies podem veure a l'espectacle "Fairfly" de La Calòrica, ens proposa repassar algunes pel·lícules que s'han fixat en el lesbianisme amb més o menys encert.
Memento #292. Molts el vam conèixer com autor d'una comèdia televisiva de culte com "L'escurçó negre", però després Richard Curtis ha signat, i fins i tot dirigit, algunes de les comèdies romàntiques de més èxit des dels anys noranta fins ara mateix. Amb l'actriu Susanna Garachana, que debuta com a autora teatral al Goya amb "El favor", repassem la carrera de l'autor de "Quatre bodes i un funeral".
Memento #291. Ajudat pel seu atractiu innegable, Alain Delon va convertir-se en un dels actors fonamentals del cinema europeu dels anys seixanta i setanta. Repassem algunes de les seves pel·lícules més destacades, com "Rocco i els seus germans" o "El guepard", ajudats per l'actor Carlos Cuevas, que aquests dies és al Teatre Romea amb l'espectacle "Jauría".
Memento #290. En uns anys de força sequera per al cinema català, Ventura Pons va estar sempre ben actiu produint-se a si mateix per poder estrenar amb una regularitat envejable pel·lícules de registres ben diferents: documentals, comèdies, adaptacions d'obres literàries d'èxit i d'obres de teatre... Si tenien un tret en comú, era l'elogi de l'amistat i dels estils de vida alternatius. Li retem l'homenatge que li devem amb qui va ser actor en alguna de les seves pel·lícules i també bon amic: Mingo Ràfols.
Memento #289. Tot i que era un fabulador nat, la biografia d'aquest català universal ja seria prou interessant sense els relats amb què la solia guarnir. A banda de fer-se famós com a director d'orquestra i introductor de ritmes llatins als Estats Units, Xavier Cugat, entestat a mostrar-se feliç a qualsevol preu, també va tenir una presència destacada al cinema. En parlem amb Jordi Puntí, autor del recent Premi Sant Jordi, "Confeti".
Memento #288. És una de les cineastes europees més prometedores. El gènere fantàstic li ha servit per vehicular els conflictes d'uns personatges que lluiten per definir la seva identitat, en un procés dolorós, tant físicament com mentalment. Amb una d'aquestes històries extremes, "Titane" va guanyar la Palma d'Or, i això només és el principi. La crítica Belit¿Lago ens proposa analitzar el cinema pertorbador de Julia Ducournau.
Memento #287. Per cortesia de François Truffaut, el vam conèixer com un nen que corria fins a la platja per respirar una mica de llibertat i més endavant vam compartir-hi dilemes sentimentals. Durant onze anys, quatre llargmetratges i un curt, Jean-Pierre Léaud va ser també Antoine Doinel. Fa ben poc, Albert Serra ens va mostrar la seva agonia monàrquica, aquesta vegada com a Lluís XIV. Repassem la carrera d'un actor que ha anat creixent davant de la càmera amb l'humorista i radiofonista Juan Carlos Ortega.
Memento #286. La figura dels mestres, que juntament amb la família són les persones encarregades d'educar i transmetre valors a les noves generacions, és una de les més importants en tota societat. No és estrany que el cinema s'hi hagi fixat sovint. Amb l'actriu, escriptora i coach d'actors Clàudia Costas recordem algunes de les pel·lícules més inoblidables sobre la docència, les escoles i l'educació en general, perquè hi ha mestres amb qui no ens importa repetir curs. Ja ho sabeu: carpe diem!
Memento #285. Als primers espectadors del cinematògraf, aquell invent els va semblar un truc de màgia, una il·lusió que en bona part va construir el seu llenguatge gràcies a les aportacions de prestidigitadors com Georges Méliès. Les relacions entre aquestes dues arts germanes que són la màgia i el cinema han estat constants, i les volem repassar amb el subcampió mundial de cartomàgia, Pere Rafart.
Memento #284. Després d'uns anys retirada de la vida pública, Vicenta Ndongo ha reprès una carrera que l'ha fet molt popular arreu de Catalunya, pel teatre i la televisió, però també per pel·lícules com "Airbag" o "A la ciutat". Cansada de les etiquetes i que li preguntin pel tema, se'n fa creus que actualment, a casa nostra, encara sigui notícia que una persona racialitzada assumeixi tot tipus de papers. Qui ens proposa repassar la seva carrera és una altra actriu d'ascendència guineana, Tamara Ndong.
Memento #283. Tot i algunes il·lustres precedents, ara mateix Penélope Cruz és indiscutiblement l'actriu espanyola més internacional, pels seus treballs a Hollywood i a Itàlia, per l'Oscar obtingut amb "Vicky Cristina Barcelona" i per la complicitat amb Pedro Almodóvar, que tan sovint l'ha convertit en una esforçada mare coratge. Repassem una carrera que combina els lluentons i les espardenyes amb la comunicadora Alba Riera.
Memento #282. Encara que Hitchcock no hi volgués treballar, molts altres cineastes han confiat en gossos, gats, ximpanzés, dofins, cavalls i tota mena d'espècies animals per oferir el millor contrapunt possible als protagonistes humans i despertar la simpatia en el públic. Recordem alguns dels animals mítics de la història del cinema amb la comunicadora Candela Figueras, que justament acaba d'estrenar el programa "Cita bestial" a la plataforma 3Cat, unint gossos sense llar amb persones que en volen adoptar.
Memento #281. Els excessos i les extravagàncies pròpies de les estrelles del rock, i també d'altres gèneres de la música popular del segle XX han estat sovint l'excusa per portar les seves vides al cinema: com més tempestuoses, millor. De tant en tant, a banda de tenir una bona banda sonora, la pel·lícula també s'ho val. En repassem algunes amb Jordi Olloquequi, un doctor en biologia que, quan es treu la bata blanca, també lidera un grup de metal, Glory Hole.
Memento #280. En un programa especial enregistrat a la sala Laya de la Filmoteca de Catalunya, analitzem l'obra d'un cineasta a qui precisament ara li estan dedicant un cicle amb la seva obra completa. Es tracta de Jean Renoir, el més humanista dels directors francesos, autor d'un cinema que sempre gratava sota les aparences socials per exposar la part de representació i fingiment que sempre és present en les relacions humanes. En parlem amb el catedràtic d'Història de l'Art José Enrique Monterde.
Memento #279. Durant la primera etapa de la seva carrera es va revelar com un cineasta especialment perfeccionista i metòdic i espaiava molt les seves pel·lícules, però a partir de l'estrena de "L'arbre de la vida" ha estat més prolífic. Es caracteritza per fer un cinema contemplatiu que connecta els espais oberts amb la part més íntima de l'ésser humà. Analitzem les claus del cinema de Terrence Malick amb la poeta i Doctora en Comunicació Chantal Poch.
Memento #278. Lluny de ser només un vehicle de propaganda per vendre més discos, les pel·lícules protagonitzades per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr van ser propostes força experimentals. Els Beatles van temptejar terrenys tan innovadors com el fals documental, el Free Cinema britànic, l'humor surrealista i l'animació psicodèlica. El músic Èric Vinaixa repassa amb nosaltres la relació dels quatre nois de Liverpool amb el cinema, junts i per separat.
Memento #277. La vida aparentment harmoniosa dels barris suburbials dels Estats Units no ha trobat un cronista més àcid que Todd Solondz, sempre disposat a ventilar les vessants més podrides de la nostra societat amb pel·lícules com "Happiness", marcades per una barreja particular d'humor negre i situacions patètiques. Qui ens en parla és el director terrassenc Caye Casas, l'autor d'una pel·lícula que, a l'estil de Solondz, també sap com generar molta incomoditat: "La mesita del comedor".
Memento #276. Pocs actors afroamericans han acumulat el poder que té Denzel Washington a la indústria de Hollywood; coronat amb dos Oscars, la participació en pel·lícules com "Huracà Carter" o "Training Day: dia d'entrenament", i la capacitat de combinar els drames íntims amb l'acció més expansiva. Recordem els millors moments de la seva filmografia, també com a productor i director d'èxit, a proposta de l'actor Miquel Sitjar, que recentment ha estrenat la pel·lícula "Teoria dels cossos".
Memento #275. Contradient les anàlisis més catastrofistes, aquest 2023 ens ha tornat a oferir molt bon cinema. A banda de l'insòlit fenomen comercial que es va produir a l'estiu, amb l'estrena simultània de "Barbie" i "Oppenheimer", també ha estat l'any del més nou de Spielberg i Scorsese, del retorn de Víctor Erice i de pel·lícules espanyoles en clau femenina tan interessants com "20.000 especies de abejas" i "Creatura", entre d'altres. Les repassem amb el crític David Canto i un munt de convidats il·lustres del programa
Memento #274. La figura de la bruixa ha estat clau en la cultura occidental, sovint perseguida pel simple fet d'anar a contracorrent del que s'esperava de les dones. Al cinema també hem conegut bruixes molt diferents, sàvies, monstruoses o benèvoles, des de l'anciana solitària de coneixements ancestrals fins a la jove perversament seductora. La crítica i actriu Mireia Iniesta ens ajuda a recordar-ne algunes de les més interessants. A més, a les intocables recordem una pel·lícula nadalenca amb molt d'humor negre: "Rare Exports".
Memento #272. Decidit a arribar a l'essència del llenguatge cinematogràfic, sense interferències d'altres arts com el teatre o la literatura, Robert Bresson va bastir una filmografia austera, minimalista i de rerefons espiritual, construïda a partir de la fragmentació de cossos i objectes, que no es pot comparar amb la de cap altre cineasta. El periodista Manel Alías el va descobrir quan tenia 22 anys, i va quedar tan impactat que avui ens proposa revisar la carrera de l'autor d'obres tan radicals i úniques com "Pickpocket".
Memento #271. Si deixem de banda l'amor romàntic, segurament no hi ha cap altre tema que hagi inspirat tantes pel·lícules com les relacions entre pares, mares i fills, un dels vincles més forts que podem experimentar, o dels quals més en podem notar l'absència. Se n'han ocupat tots els gèneres, del terror a la comèdia, per reforçar la complicitat o per subratllar els conflictes inevitables. En parlem amb Sara Diego Boladeras, actriu i filla d'actors, que ens destaca pel·lícules com "Toni Erdmann" o "Tengo sueños eléctricos".
Memento #270. Actor de music-hall des dels quatre anys, en pantalla va triomfar donant vida a individus superats per les circumstàncies. El seu rostre impertorbable i unes habilitats acrobàtiques dignes d'un personatge de dibuixos animats el van convertir en un dels còmics més estimats del cinema mut, responsable d'obres mestres com "El maquinista de la General". L'actriu Júlia Truyol, membre fundadora de La Calòrica, considera que sempre és bo tornar als orígens, i per això avui homenatgem Buster Keaton.
Memento #269. El cinema ha recorregut sovint a les biografies de les sobiranes més famoses de la història, dones obligades a maniobrar en un món d'homes, per convertir-les en heroïnes romàntiques o en hàbils estrategues polítiques. Visitem algunes de les principals corts europees, des dels Reis Catòlics fins a Elisabet II d'Anglaterra, passant per l'emperadriu Sissí, gràcies a la periodista i presentadora de televisió Núria Marín, experta en informació reial, que actualment prepara el programa "Love cost" per a la plataforma 3Cat.
Memento #268. No hi ha cap icona britànica que se li resisteixi. Ha donat vida a dos senyors Darcy ben diferents: l'un a l'adaptació televisiva d'"Orgull i prejudici" i l'altre a "El diari de Bridget Jones". També va ficar-se en la pell del rei Jordi VI a "El discurs del rei". Té maneres de gentleman discret i reservat, tot i que sovint ens ha demostrat que és capaç de deixar-se anar: si cal, es declara en portuguès o es posa a cantar ABBA. Repassem la carrera de Colin Firth amb l'actriu Mariona Ribas.
Memento #267. El cos musculat d'un culturista, l'accent austríac tan marcat i més d'una frase lapidària van convertir Arnold Schwarzenegger en un dels herois indiscutibles del cinema d'acció dels anys vuitanta. Les seves pel·lícules són un record d'infància imprescindible en la vida de Joan Enric Barceló, membre d'Els Amics de les Arts i autor del llibre de contes "Morir sabent poques coses". De pas, també ens parla del videoclub que tenia la seva família a Vidreres quan ell era petit, en l'època en què l'Arnold regnava a la taquilla.
Memento #266. La vam conèixer a "Les amigues de l'Àgata" i ben aviat va debutar com a directora recreant part de les experiències que havia viscut com una Erasmus berlinesa a "Júlia ist". Aquest any ha tornat a sorprendre'ns amb "Creatura", una visió poc explorada del desig femení, els tabús i la repressió. La comunicadora cultural Paula Carreras repassa amb nosaltres la carrera encara en construcció d'Elena Martín Gimeno, molt més que una jove promesa.
Memento #265. El viatge, en un sentit físic o espiritual, ha estat una de les estructures narratives més recurrents en la ficció de tots els temps. Conscients que seria impossible condensar en un programa tots els viatges de la història del cinema, el dramaturg Josep Maria Miró, Premi Nacional de Literatura Dramàtica per l'obra "El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc", ens proposa repassar alguns dels més sorprenents, en què l'important no és el trajecte geogràfic, sinó l'impacte vital sobre els personatges.
Memento #264. Gairebé a l'inici de la seva carrera, Daniel Rived ha tingut el plaer de participar en el western de Pedro Almodóvar "Extraña forma de vida", com l'ajudant del xèrif interpretat per Ethan Hawke. Havent-lo tractat personalment, en Daniel és el convidat perfecte per repassar la carrera d'un actor i director a qui hem vist créixer a la pantalla, en el sentit biològic i artístic de la paraula, des de l'èxit inicial d'"El club dels poetes morts" a la maduresa actual, passant per les col·laboracions continuades amb Richard Linklater.